La Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Pontevedra ha confirmat la decisió del Jutjat de Primera Instància nº 5 de Vigo de retirar la pensió d'aliments a un jove, que té en l'actualitat 19 anys, i que va abandonar els estudis als 14-15. Recorda la Sala que el Jutjat d'Instància va acordar la mesura perquè el jove es va negar a seguir estudiant i "a més, ni treballa, ni ha treballat, ni après ofici algun ni, en definitiva, s'ha interessat per buscar ocupació de cap tipus". En aquest sentit, aplica el criteri que ja va aplicar en la seva passada sentència de 28 de maig del 2009 segons la qual estableix que "en aquests casos de manifest desaprofitament dels estudis, no és infreqüent que les audiències vinguin reconeixent el dret a extingir la pensió d'aliments (a manera d'exemple, podem citar les SS AA PP de Barcelona -Sec.18ª- de 2001.02.19, Madrid 2003.04.10, Guadalajara 2004.07.09). (...) Per tant, mantenir la prestació alimentària en aquestes condicions, no només és contrari al seu sentit i raó de ser, com es desprèn de l'esmentat art. 152-5º del CC, sinó que comporta el risc de la falta d'incentius en l'alimentat, el mateix TS prevé contra l'afavoriment d'una situació passiva de lluita per la vida, que podria arribar a suposar un «parasitisme social» (STS de 2001.03.01). " La mare, que conviu amb el fill, havia sol•licitat romandre en l'habitatge on resideix en l'actualitat, que és el dels pares del seu exmarit. En aquest punt, l'Audiència està d'acord amb el jutjat en que ha d'abandonar el domicili, però estima el recurs plantejat i li dóna sis mesos des de la fermesa de la sentència.En aquest sentit, recorda l'alt tribunal la seva Sentència de 25 de novembre de 2015, que deia que "Una de les opcions possibles és l'equivalent al salari mínim interprofessional o l'equiparació del treball amb el sou que cobraria per dur-lo a terme una tercera persona, de manera que es contribueix amb el que es deixa de desemborsar o s'estalvia per la falta de necessitat de contractar aquest servei davant la dedicació d'un dels cònjuges a la cura de la llar. Sens dubte és un criteri que ofereix unes raonables i objectives pautes de valoració, encara que en la pràctica pugui resultar insuficient quant es nega al creditor algun dels beneficis propis dels assalariats que reverteixen en el benefici econòmic per al cònjuge deutor i s'ignora la qualificació professional de qui resulta beneficiat. Però res no obsta que el jutge faci servir altres opcions per fixar finalment la quantia de la compensació, tenint en compte que un dels cònjuges sacrifica la seva capacitat laboral o professional a favor de l'altre, sense generar ingressos propis ni participar en els de l'altre ".

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies