La parella de fet de la instituïda hereva pot ser testimoni idoni segons les formalitats previstes en els articles 682 i 697 del Codi Civil, ja que no hi cap una interpretació extensiva dels requisits formals en el testament obert, a la parella sentimental. Així ho ha declarat el Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem en la seva sentència de 19 d'octubre de 2016 (sentència número 622/2016, ponent senyor Orduña Moreno), per la qual desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla que, al seu torn, va desestimar la demanda en la qual se sol•licitava la nul•litat d'un testament notarial obert. La qüestió jurídica objecte de recurs és la idoneïtat per a ser testimoni de la parella de fet de la instituïda hereva, segons les formalitats previstes en els articles 682 i 697 CC per als testaments oberts, que determinen la inidoneïtat com a testimonis, entre d'altres parents, de l' cònjuge de la persona designada hereva. Els avis de la demandant van atorgar sengles testaments davant notari instituint a la seva filla com a hereva, amb dos testimonis instrumentals, un dels quals era parella de fet de la nomenada com hereva. Els testadors, que no sabien llegir, van declarar que el contingut dels testaments atorgats era conforme amb la seva voluntat expressada oralment. L'actora va exercitar una acció de nul•litat dels esmentats testaments amb base en què no reunien els requisits extrínsecs necessaris per a la seva validesa, ja que va actuar com a testimoni instrumental la parella de fet de la instituïda hereva, filla dels testadors i mare de la demandant. La sentència de primera instància va estimar la demanda i va declarar la nul•litat d'aquests testaments. Interposat recurs d'apel•lació per la demandada, la sentència de l'Audiència va estimar dit recurs, va revocar la sentència i va desestimar la demanda. El TS desestima el recurs de cassació i sosté que no cap una interpretació extensiva dels preceptes del Codi Civil que regulen la inidoneidad dels testimonis en els testaments, per dues raons. En primer lloc, perquè el legislador no s'ha pronunciat d'una manera concloent sobre l'equiparació general de les parelles de fet als matrimonis a tots els efectes o conseqüències jurídiques que puguin derivar, sinó de manera particularitzada segons els àmbits d'incidència en els que ha considerat oportú procedir a la equiparació. En matèria de testaments, l'última reforma operada per la Llei 30/1991, de 20 de desembre, no va afectar al règim de inidoneïtat de testimonis de l'article 682 CC. En segon lloc, d'acord amb la doctrina jurisprudencial de la Sala, resulta d'aplicació el principi de favor testamenti. Així, constatada l'autenticitat de la declaració i el pla substantiu de la capacitat, s'ha de donar prevalença a la voluntat realment volguda pels testadors enfront de la rigidesa o sacralització de solemnitats i formes que, només per necessitats de seguretat jurídica, imposen certes restriccions o limitacions a l'eficàcia de la declaració testamentària. En aquest cas, ha resultat acreditada l'autenticitat de la declaració testamentària, la conformitat dels testadors i el judici de capacitat dels mateixos, de manera que no pot apreciar-se que la ràtio de l'art. 682 CC s'hagi vist vulnerada per la participació com a testimoni instrumental de la parella sentimental de la instituïda hereva

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies