El Tribunal afirma que els demandats " van utilitzar la situació de vulnerabilitat de l'entrevistat amb la clara i censurable intenció de burlar de les seves condicions físiques i psíquiques , atemptant d'aquesta manera no només contra els seus drets a l'honor ia la pròpia imatge , sinó fins i tot contra la seva dignitat ".
La Sala Segona del TC , per unanimitat , declara nul.la la sentència del Tribunal Suprem que va determinar la prevalença del dret a la informació perquè el demandant va acceptar donar l'entrevista i perquè aquest consentiment s'havia d'entendre vàlid en no haver-se declarat judicialment la seva incapacitat.
En aquest cas , a més , la discapacitat de l'entrevistat , " apreciable a simple vista fins i tot per a un profà " , és un " element rellevant " que porta al Constitucional a realitzar la seva anàlisi sobre els drets consagrats en l'article 18.1 des del prisma de l'article 49 de la Constitució . Aquest últim precepte conté un mandat de protecció a les persones amb discapacitat , en establir que "els poders públics realitzaran una política de previsió , tractament , rehabilitació i integració dels disminuïts físics , sensorials i psíquics , als quals prestaran l'atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans ".
El dret a la informació no només no pot prevaler sobre els drets a l'honor i a la pròpia imatge sinó que " resulta denigrat " a l'haver estat " empleat injustament ".
El TC té en compte també un aspecte que no va valorar el Suprem : "la garantia que l'acte voluntari d'acudir a l'entrevista comportava la consciència del que estava fent" , garantia que en aquest cas havia de concretar-se en l'exigència a l'entrevistador " que expressament s'assegurés que l'actor , amb una discapacitat física i psíquica evident , era clarament coneixedor de les característiques del programa en què s'emetia l'entrevista i de l'abast d'aquesta ".
Notícia extreta d'Actualitat El Dret 2014.02.01