El retard en l'abonament de sis salaris justifica que el treballador pugui extingir la seva relació laboral amb dret a la indemnització corresponent a un acomiadament improcedent. Així ho determina el Tribunal Suprem (TS) en una sentència del 24 de febrer del 2016. En el supòsit enjudiciat, l'empleat, després de l'acte de conciliació en què reclamava l'abonament de sis salaris deguts, deixa de prestar serveis per a l'empresa d'acord amb l'article 50.1.b) de l'Estatut dels Treballadors (ET). La sentència d'instància va condemnar a l'empresa a l'abonament dels salaris deguts, però va rebutjar la indemnització raonant que s'havia produït un abandonament voluntari del lloc de treball. Un error confirmat pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, i que va provocar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina per part del demandant -que va invocar, com sentències de contrast, les de la Sala del Social del TS de 20 de juliol de 2012 i 17 de gener de 2011-. La sentència recorreguda considerava que l'actuació de l'empleat havia de qualificar com un abandonament voluntari del lloc de treball i que no podia aplicar-se la mesura resolutòria prevista en el 50.2 de l'ET en tant que ja no existia la relació laboral. "El caràcter constitutiu de l'acció de resolució exigeix que la relació laboral es mantingui viva i vigent en dictar la sentència", afirmava, i afegia que el demandant no havia sol•licitat cap mesura cautelar. La jurisprudència de contrast, en canvi, raonava que no pot obligar-se a un treballador a mantenir unes condicions de treball contràries a la seva dignitat, a la seva integritat o que puguin implicar un greu perjudici patrimonial o una pèrdua d'opcions professionals. Així, -continuava- per l'impagament o el retard dels salaris permet al treballador "optar entre exercitar l'acció resolutòria i continuar prestant serveis, en aquest cas s'estarà en el marc de la resolució judicial o deixar de prestar serveis al mateix temps que es exercita l'acció, assumint en aquest cas el risc del resultat del procés ". El magistrat Salines Molina, ponent de la sentència, determina que no cal exigir el manteniment de la relació laboral fins que recaigui una resolució judicial que avaluï el perjudici patit per l'empleat. Raona, en tot cas, que la conseqüència que el treballador exerceixi l'acció d'extinció del 50 de l'ET és que "assumeix els riscos derivats del fet que la sentència sigui desestimatòria o s'interpreti que no existia causa justa". El TS, per això, admet el recurs de cassació i anul•la la sentència recorreguda. "No pot estimar jurídicament correcta la solució adoptada" de qualificar com a abandonament del lloc de treball l'actuació del treballador, explica la resolució. "S'ha de considerar justificada la interrupció del treball efectiu, ja que feia ja més de sis mesos que no es percebia cap tipus de retribució", el que afectava a la seva dignitat i la seva pròpia subsistència i la de les persones que en depenen. La decisió explica que l'article 50.1.b no exigeix que concorri culpabilitat de l'empresari i que el retard no podrà ser qualificat de greu si no arriba als tres mesos. Ho serà sempre que "no sigui un retard esporàdic, sinó un comportament continuat i persistent". Per tot això, la sentència estima la indemnització reclamada pel demandant.

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies