El Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Astúries que, al seu torn, havia desestimat la demanda d'impugnació de dos testaments notarials atorgats per una dona amb discapacitat intel•lectual. El primer testament va ser atorgat abans de la sentència de modificació judicial de la capacitat, però quan el fiscal ja havia instat el procediment, i el segon després de la sentència que havia sotmès a la testadora a curatela per a la realització d'actes de disposició, sense referència expressa a la facultat per atorgar testament. La sentència recorda que la finalitat de les normes que regulen la capacitat per atorgar testament és garantir la suficiència mental del testador respecte del propi acte de testar i considera que, amb independència de quina sigui la causa de la discapacitat que dóna lloc a la modificació de la capacitat d'obrar, el règim de l'art. 665 CC (designació pel notari de dos facultatius que responguin de la concreta capacitat per testar) ofereix una via perquè la persona amb la capacitat modificada judicialment pugui exercir la facultat de testar. La Sala entén que pot atorgar testament d'acord amb aquest precepte una persona que, d'acord amb el que disposa una sentència de modificació de la capacitat d'obrar, precisa de la intervenció del curador per realitzar actes de disposició. Es basa, per a això, en el principi de presumpció de capacitat, que ja resultava del nostre ordenament i ha quedat reforçat per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i que implica que no cap basar la manca de capacitat per testar ni per analogia ni per interpretació extensiva d'una altra incapacitat. D'altra banda, valora que la disposició de béns mortis causa no pot equiparar-se als actes de disposició entre vius, per la seva diferent naturalesa i caràcters i perquè hi ha una regulació específica per a l'atorgament de testament per les persones amb discapacitat mental o intel•lectual. En ser el testament un acte personalíssim, ni el tutor com a representant legal pot atorgar testament en lloc de la persona amb la capacitat modificada judicialment ni el curador pot completar la seva capacitat quan sigui ella qui atorgui el testament. Per tal de garantir la suficiència mental del testador, per a l'atorgament de testament per la persona amb la capacitat modificada judicialment l'art. 665 CC imposa una garantia especial addicional que consisteix en el judici favorable a la capacitat per testar que han d'emetre dos facultatius. Això no impedeix que l'asseveració notarial sobre el judici del testador pugui ser desvirtuada, però per a això són necessàries proves complertes i convincents. En aquest cas, després de la valoració de totes les proves, no havia quedat provat que la testadora manqués de capacitat per testar, ja que no que no existia pronunciament previ a la sentència d'incapacitació i el notari es va assegurar que, al seu parer, la testadora té la capacitat legal necessària, comptant amb el judici favorable de dos facultatius. La sentència recorreguda havia valorat, a més, al costat de l'opinió professional del notari i de la metgessa de capçalera que va atendre la testadora durant catorze anys, un altre tipus de proves, com el manifestat per la testadora en el previ procediment de modificació de la seva capacitat , la realització d'altres actes jurídics abans i després de la modificació judicial de la capacitat i la coherència de la voluntat de deixar els seus béns a les persones que li van prestar el seu suport i en qui confiava. Per tot això, es desestima el recurs de cassació. .

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies