El testament a favor del cònjuge és ineficaç si al moment de l’obertura de la successió ja s’havia produït el divorci

El Tribunal Suprem, en sentència dictada el 28 de setembre passat del 2018, planteja una qüestió bastant comú en la pràctica, això és, que el causant hagi instituït com a hereu al seu cònjuge, del qual després s'hagi divorciat, i que mor sense haver revocat el testament. És ineficaç atenent el que estableix l'article 767 del Codi Civil? L'article 767 del Codi Civil estableix que la institució d'hereu o nomenament de legatari s'ha de considerar com no escrita quan hi hagi una causa falsa (llevat que del testament resulti que el testador no hauria fet tal institució o el llegat si hagués conegut la falsedat de la causa el testador), o bé quan sigui contrària a dret encara que la causa sigui veritable. Els hereus legals havien interposat demanda sol•licitant que es declarés ineficaç la institució d'hereu de l'ex cònjuge, però el jutjat va desestimar la demanda. Aquesta negativa va ser ratificada posteriorment per l'Audiència Provincial (SAP València 13/2016 de 20 gener). L'Audiència va considerar que no hi havia prova que la voluntat de la testadora fos diferent de la manifestada en el seu testament, sense que fos admissible deduir una revocació tàcita pel fet del divorci; a més no hi ha cap norma legal que permeti establir aquesta presumpció. Segons el parer de la Sala d'apel•lació cal estar a la interpretació literal del testament llevat que aparegui clarament que va ser una altra la voluntat de la testadora. El Suprem estima el recurs de cassació interposat pels hereus. Indica que en el nostre Codi Civil no hi ha una regla d'interpretació de la hipotètica voluntat del testador. El legislador dóna per suposat que en un cas en què hi hagi una disposició a favor del cònjuge o parella, subsisteix mentre continuï aquesta circumstància. L'opinió dominant en la doctrina és que en casos com aquests i mentre no hi hagi una norma d'integració s'ha d'aplicar el que estableix l'article 767.1 del Codi Civil. Això vol dir que quan hi hagi un canvi de circumstàncies que doni lloc a la desaparició del motiu determinant de la disposició testamentària, aquesta esdevé ineficaç. I això és el que ha passat en aquest cas, ja que en contreure matrimoni l'esposa va atorgar testament declarant hereu al seu "marit", utilitzant aquest terme, que no pot tractar-se d'una simple descripció de la relació matrimonial, ni una simple identificació de l'instituït (ja se li nomenava amb nom i cognoms). La menció del terme suposa que la testadora li institueix com a hereu pel motiu de ser el seu cònjuge.Per tant, un cop produït el divorci desapareix la raó per la qual es va atorgar, concloent-se que no és eficaç en el moment de l'obertura de la successió. En conseqüència amb això, la Sala estima el recurs de cassació i anul•la la sentència recorreguda, declarant ineficaç la institució d'hereu i per tant obrint la successió intestada

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies