La sentència de l'alt tribunal estableix d'aquesta manera un criteri de jurisprudència definit per a casos com aquest, sobre els quals existia un criteri divergent entre diferents audiències provincials. El Suprem ha admès que s'imposi als condemnats per delicte de furt en una línia de metro la prohibició d'accedir a les instal•lacions del suburbà d'una ciutat, tal com va fer l'Audiència de Barcelona en una sentència que ha estat confirmada per l'alt tribunal. En la sentència, el Suprem considera proporcionada la prohibició que va imposar per l'audiència a dos condemnats per delictes de furt que es van apoderar del telèfon mòbil d'una turista, als que es va castigar, a més de amb l'esmentada prohibició, amb sengles penes de tres mesos de presó per aquests fets, explica Efe. Es tractava de delinqüents habituals que ja havien estat condemnats anteriorment per fets similars. La sentència de l'alt tribunal estableix d'aquesta manera un criteri de jurisprudència definit per a casos com aquest, sobre els quals existia un criteri divergent entre diferents audiències provincials. Els recurrents demanaven que se suprimís aquesta part de la condemna i el fiscal qüestionava que pogués estendre la prohibició a totes les instal•lacions del metro de la ciutat, ja que això suposa impedir l'ús d'aquest transport públic. Per aquest motiu defensava que la prohibició havia de limitar-se a la línia en on s'haguessin produït els furts. La sala considera que tota la xarxa de metro constitueix en si "un lloc" i afegeix: a la pregunta "on es va cometre el delicte?" pot contestar amb una resposta simple, "al metro". Doncs bé, el Codi Penal, en el seu article 48.1, estableix la possibilitat d'imposar la prohibició d'acudir al lloc en el qual s'ha comès el delicte, afegeix el tribunal. I d'aquesta forma conclou que és admissible que una condemna apliqui el Codi Penal en els termes assenyalats. Per al tribunal, l'article 48.1 del Codi Penal dissenya i escriu una pena que, com totes, té un contingut aflictiu que suposa una privació de drets. Afegeix que en aquest cas impedirà als penats utilitzar un mitjà públic de transport durant un període de temps, el que té una càrrega aflictiva probablement inferior a la que tindria una pena de presó més gran. El seu compliment, explica la sentència, "porta aparellades molèsties, limitacions i privacions per als condemnats, però això passa amb totes les penes per definició i aquesta, en concret, comporta un cost personal molt inferior al d'altres similars". El fet que es puguin cometre delictes en altres àmbits (més similars -autobusos, aglomeracions-, o menys -via pública-) i que la mesura no anul•li aquesta possibilitat -indiquen els magistrats- no és raonament suficient per no imposar una pena , conclou el Suprem.

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies