L'Audiència Provincial de Badajoz, en la sentència 211/2017, de 11 d'octubre, desestima el recurs d'apel•lació presentat pel progenitor demandat, que es va aplanar a la demanda, i la impugnació formulada per la demandant i confirma la desestimació de la sol•licitud d'aquesta. La sentència considera que no és admissible acceptar la renúncia expressada pel pare, que al•lega que la mateixa ve motivada pel seu desig d'evitar enfrontaments i males relacions amb la mare de la menor. Així mateix, declara que l'aplanament de l'esmentat progenitor a la pretensió de la mare no és suficient per estimar la demanda ja que no concorre cap causa de privació de la pàtria potestat sobre la seva filla. Assenyala l'Audiència que el que ha de prevaler en aquests supòsits és el superior interès de la menor i que la privació de la pàtria potestat del seu progenitor exigeix com a requisit imprescindible que aquest hagi incomplert els deures inherents a la mateixa de manera constant, greu i perillosa per la beneficiària i destinatària de la mateixa. En aquest cas la mare argüeix que el pare ha vingut incomplint el règim de visites i que no ha vingut satisfent la pensió alimentària establerta a favor de la seva filla. La mare sol•licita que es privi al pare de la pàtria potestat i altres drets inherents a la mateixa respecte de la seva filla menor. Ara bé, la sentència no cataloga aquestes infraccions com absolutes i determinants a l'efecte de justificar privar el pare de la pàtria potestat. Així, els impagaments de la pensió són intermitents i considera que no hi ha l'al•legada desatenció del pare ja que la menor sí que té relació amb els avis i família paterna. Això evidencia que la nena té relació amb ell, encara que sigui mínima o limitada, sent possible que el no compliment del règim de visites sigui conseqüència dels impediments que hauria posat la mare. En qualsevol cas, res d'això posa en perill la integritat física o moral de la filla menor dels litigants. Per tant, atenent a totes aquestes circumstàncies, conclou la sentència que la renúncia del pare respon al seu propi interès i no a l'interès i benefici de la filla, ja que el que realment subjau és una excusa per eludir el compliment dels deures inherents a la pàtria potestat, els quals són inexcusables i vénen establerts a favor de la menor. En cas d'incompliment d'aquests deures, el progenitor incomplidor ha d'assumir les conseqüències que se'n derivin, però no pot admetre tractar de obviar-en interès únicament i exclusivament propi.

Comments are closed.

Pujar

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies